Versos, enllà del camí

Ara fa 25 anys que Salvador Espriu va morir. Com un petit homenatge, vull compartir dos poemes molt coneguts.

Versos, enllà del camí

D'un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d'un noble,
antic color de plata.

Davant la mort, que porta
secrets senyals al rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.

Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.

Cançó de la mort resplendent

Fortunes de mar

se m'emportaran.

No podràs

orsejar sense perdre,

un a un, blanc veler,

tots els pals.

Per l'engany

de la llum de migdia,

ets sobtat presoner

d'un vell cant.

A quin port

s'enrolà, serviola,

aquest nou timoner

tan estrany?

Jo no sé

quins camins del meu somni

l'han menat al govern

de la nau.

Aspres mans

mai no deixen la roda,

i el meu temps esdevé

ja calmat.

Lluny, enllà

de paraules amargues,

una mort resplendent

vaig trobar.