Ara per festes em van regalar un llibre (o, potser, vaig ser jo mateix que em vaig fer el regal, satisfent el meu esperit hedonista, i onanista),
El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. El tinc al meu costat, esperant que l'obri i el comenci. No l'he llegit en català. Tinc una edició espanyola, amb pròleg de Borges, però no sé on deu amagar-se. He estat mirant de pescar-la però tinc tal "maremagno" a l'habitació que és més fàcil perdre que trobar. Em sembla que la vaig deixar a no sé qui, no sé quan, així que ves a saber. Almenys l'esforç no ha estat en va: m'he topat amb una edició cara de
Germinal, de Zola, a la que donava per perduda.
Donades les circumstàncies i l'estat de coses és la lectura apropiada: és sempre el gener un mes dur, avorrit, amb fred i sense un euro, on refugiar-se a la feina -qui la té- sembla gairebé la única solució a l'ensopiment. I encens la tele, i veus les notícies i la terra tremola i s'obre en escletxes sense fons i s'empassa vides, cossos i coses. I és com si Kurtz es passejés pel centre de Port au Prince, amb les mans al cap, cridant "l'horror, l'horror!".
No podríem hivernar com els lirons?
0 comentaris:
Publica un comentari